La malaltia renal crònica i la hipertensió arterial

En aquesta entrada us parlaré de la hipertensió arterial que es desenvolupa en el 75% del pacients amb malaltia renal crònica i que és alhora causa i conseqüència de la malaltia renal crònica.

Les guies terapèutiques esmenten que el control de la pressió arterial és un important component del maneig de la MRC: l´objectiu de pressió arterial recomanat pels pacients amb MRC sense albuminuria és <140/90 mm Hg, mentre que és de <130/80  mm Hg pels pacients amb excreció urinaria d´albúmina > 30 mg/24 hores.

Es recomana el tractament amb un inhibidor de l’enzim conversor de l’angiotensina o amb un bloquejador del receptor de l’angiotensina pels pacients amb diabetis amb excreció urinaria d´albúmina >30 mg/24 hores i, per tots els pacients, amb o sense diabetis, amb excreció urinària d’albúmina > 300 mg/24 hores o filtrat glomerular inferior a 60.

Donat que els pacients amb malatia renal crònica poden desenvolupar hiperpotasemia o reducció de la taxa de filtrat glomerular amb el tractament amb inhibidors del sistema renina-angiotensina-aldosterona (SRAA), s’ha de monitoritzar el potasi sèric i el filtrat glomerular durant diverses setmanes després d’iniciar o d’augmentar la dosi d’algun d’aquests fàrmacs. 

Si apareix hiperpotasèmia, les estratègies terapèutiques inclouran identificació i restricció del potasi de la dieta; tractament de l’acidosi metabòlica si és adequat; iniciar un diurètic tiazídic o d’asa per incrementar l’excreció urinària de potasi i tractament amb resines quelants del potasi de la dieta.

Només s’haurà de considerar la discontinuació del tractament amb inhibidors del SRAA si les intervencions esmentades fracassen.  

%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close